L’any 1359, Pere IV d’Aragó i III de Catalunya institueix la Generalitat a Vilafranca del Penedès, Barcelona i Cervera. Al seu torn mana censar tots els territoris catalans, manifestant que a la comarca de Vilanova, concretament a Sant Pere de Ribes es troba la quadra de la cort del rei (un conjunt de 8 cases d’estructura medieval), regentat per Guillem de Cortey resident a Vilanova de Cubelles, que anys més tard traspassarà a Genís Almogàver un ciutadà noble de Barcelona.
Apareix en l’any 1413 Bertran Nicolau (mercader barceloní) qui va obtenir del Papa Benet XIII l’autorització per a la fundació d’un monestir de frares Jerònims en terres del Penedès o en un altre lloc de la diòcesi de Barcelona.
Arriba a un acord amb Genís Almogàver adquirint la Quadra d’Escortey Vey, amb totes les terres, homes i dones que hi vivien. El 9 d’octubre es va signar el document de fundació del monestir de Frares Jerònims i Bertran de Nicolau el va dotar amb 14000 lliures amb l’única condició que els frares havien de celebrar misses per la seva salvació mentre visqués i per la seva ànima després de mort.
El 21 octubre 1416 dels Jerònims van vendre la casa a Blas de Castellet i es van establir en un altre lloc més favorable per a la comunitat, argumentant la falta d’aigua i de boscos, ambdues coses considerades indispensables per al seu sosteniment i desenvolupament. Els frares es van establir a Murtra de Badalona, on la seva presència va ser molt més llarga i fructuosa.
Anys més tard en 1464 la família Avinyó, concretament Gaspart D’Avinyó és nomenat senyor de la Castellania d’Cubelles i Vilanova, ocupant la quadra de Cortey com a habitatge.
L’any 1601 i mitjançant herència Frederic D’Avinyó rep la casa que passa a denominar-se Torre del Veguer, ja que va obtenir la Vegueria de Vilafranca (institució d’origen medieval sobre un territori en què la potestat absoluta recau en una única figura “el veguer “). A la seva mort els hereus, la seva filla Jerònima D’Avinyó i el seu gendre Lluís de Vilafranca, també van obtenir la vegueria del Penedès. En aquesta època es referma el nom de Torre del Veguer. Segons els escrits “la Quadra” segueix la successió de petits senyors feudals de Vilanova (la més rància noblesa de l’època).
Ja al segle XIX la propietat cau en mans de Donya Manuela Fdez. De Santillán i Valdivia (Marquesa de la Motilla i de Valencina, Comtessa de Torralba i de Casa-Alegre), neboda del Comte de Torralba. Es va casar amb un militar de l’Ordre de Santiago, D. Antonio Desmassiéres. Van tenir dos fills Fernando i Miguel Ángel Desmassiéres i Fdez de Santillán. Va ser en 1878 quan Miguel Ángel Desmassiéres ven la Torre del Veguer al senyor Josep Ferrer i Vidal.
Josep Ferrer Vidal, nascut a Vilanova i la Geltrú, de família modesta. S’interessa per l’enologia cursant diversos estudis a Bordeus. Posteriorment funda l’empresa Tèxtil “Gumà i Ferrer” que després es transforma en “José Ferrer i Cia”. Construeix la fàbrica de la mar a la rambla de Vilanova. Realment va ser innovador en la tecnologia de filar i teixir cotó. Conjuntament amb el seu consogre Antonio López i López (Marquès de Comillas), funden la Transmediterránea, Tabacs de Filipines, Banc Mercantil, La Hispano Colonial i Ferrocarrils del Nord-oest.
En 1880 és nomenat president de la Caixa d’Estalvis de Barcelona i President de la Patronal Foment del Treball Nacional. Va ser polític de la “Lliga Catalanista” i gran defensor del proteccionisme. També Senador del regne. En morir el 1904, el Rei Alfons XII, va unir per als seus fills els cognoms Ferrer-Vidal, que es va ennoblir al primogènit com “Marquès de Ferrer-Vidal”. Els seus fills Lluís i Joan hereten: la Torre d’Enveja i La Quadra Descortey (per aquest ordre).
Lluís Ferrer-Vidal Soler, també va ser president de Foment del Treball Nacional (1901-1905) i va presidir la Caixa de Pensions des de la seva fundació el 1903.
Finalment Joan Ferrer-Vidal Soler hereta la Torre del Veguer. Va ser un prestigiós polític català (Senador per Tarragona). Construeix el 1895 un petit teatre on s’arriben a representar algunes de les seves pròpies obres.
En 1896 inaugura una petita capella pública dedicada a Maria Auxiliadora d’estil Neogòtic.
Els successors de Joan Ferrer-Vidal, van ser Agustín Ferrer-Vidal i Goytisolo, Elena Ferrer-Vidal Llorens, i actualment Joaquín Gay de Montellà Ferrer-Vidal i els seus 3 fills Joaquim Jordi i Marta Gai de Montellà Estany.
La Torre del Veguer, està catalogada com a edifici històric-artístic per la Generalitat de Catalunya (R-I-51-5665)
