Tots els tipus de fusta de roure no serveixen per a envellir adequadament el vi. Existeixen dues zones destacades que ens permeten el seu òptim desenvolupament, donada la seva climatologia i les característiques del sòl: Estats Units i França. Tot i que a Bodegues Torre del Veguer hem vinificat adequadament amb roures d’Hongria, i també hem sentit a parlar bé de roures d´Europa de l´Est (Rússia principalment), en aquest post parlarem de roure francès i americà:
Roure francès
El porus de la fusta de roure francès és més fi i transmet les qualitats de manera més pausada i equilibrada. En ser una fusta més tova, per la construcció de bótes de vi es malbarata més fusta, pel que és més cara. De fet, el preu d’una bóta de roure francès pot arribar a triplicar el d’una bóta de roure americà, tot i que la regla més general és el doble.
Aporta aromes de mel, vainilla, fruits secs i espècies, de manera delicada i elegant, obtenint vins d´una textura més aviat sedosa. Aconsegueix vins equilibrats i distingits, i sensacions dolces al paladar.
Existeixen matisos lleugerament diferents de sabor segons la regió francesa de procedència (Limousin, Allier, Vosges, Tronçais i Nevers…) degut a les diferents densitats de la fusta.
Roure americà
Les bótes de roure americà són més resistents, dures i pràcticament impermeables. Tenen uns porus de mida considerablement més gran als de roure francès, que transmeten les propietats de la fusta al vi més fàcil i ràpidament.
El seu ús està especialment indicat per a reduir l’astringència i la duresa dels vins en un temps rècord. El roure americà aporta menys tanins al vi (ideal per a reduir l’astringència dels vins) però una major varietat d’aromes, entre els quals hi ha notes de vainilla i coco immediatament evidents i aromes a cafè, fum, tabac i cacau.
El roure americà aporta aromes potents però menys delicats que els que ofereix el roure francès. Donen, donçs, una sensació més agressiva i una textura cremosa.