Les novetats són la la Garnacha Negra, la fermentació sobre pedra i la criança en àmfora ceràmica.
El celler Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes acaba de treure al mercat la segona anyada del seu vi Jeronimus (DO Penedès). Aquest és un vi que permet a Torre del Veguer posar en valor el seu llegat històric i la filosofia del qual és elaborar de nou el vi que van elaborar els monjos jerónimos fa 600 anys o almenys acostar-nos el màxim possible.
Tot va començar en 2015 quan decidim recuperar una antiga pràctica del celler, i tractem d’elaborar vi en “el joiós lagar de pedra que sempre ha estat enmig de la sala de barriques”. Aquest va ser construït pels monjos jerònims establerts en Torre del Veguer en el 1413, i utilitzat per elaborar el vi que ells consumien diàriament.
Intentem reproduir el mètode que seguien abans d’usar-ho: saturar l’argila amb aigua per aconseguir l’estanqueïtat. Així vam fer, i a causa de la deterioració de l’argila en 24h vam perdre 4.000L, amb el que l’elaboració de vi en aquestes condicions no era aconsellable ni de sentit comú.
El següent pas va ser elaborar un projecte per aconseguir l’estanqueïtat del dipòsit. Per tant, busquem 3 prototips i els recobrim interiorment amb diferents materials (simplificant van ser epoxi, argila i calç), afegim vi per observar el seu comportament i anotem el percebut visual i sensorialment als 4 i 10 dies. La conclusió de l’estudi que conservem és: el epoxi no casava amb la filosofia del projecte i l’argila no podia estar en contacte amb el vi. Amb aquestes premisses continuem amb el projecte, ara picant les juntes entre pedres amb martell i cisell, per procedir a retirar l’argila deteriorada i afegir els nous materials. Després de diversos mesos de treball vam fer la prova final amb aigua i aconseguim l’estanqueïtat, el lagar ja estava preparat. Al cap de pocs dies vam introduir 4.000 kg de raïm Syrah amb 48h de cambra frigorífica i despalillada. Va ser un moment màgic. No oblidem el pigeage demà-migdia-tard amb una vara d’acer de 4 metres i descubar a pales. Fermentar en pedra és emocionant, una tornada als orígens i un homenatge a les antigues tradicions del celler.
Elaborat amb Garnacha i Syrah, dels vinyers Mes dels Catalunyes de la propietat familiar de Sant Pere de Ribes, Jeronimus 2016 es cria en àmfores ceràmiques de 700 litres durant almenys mig any. És un vi de producció limitada i segons la directora tècnica del celler, Marta Estany, es tracta d’un vi “aromàtic, modern, fresc i seductor”. El director d’aquest celler de Ribes, Joaquín Gai de Montellà, afirma que “amb aquest vi hem volgut mantenir l’essència del vi que van fer els monjos jerónimos a la Torre del Veguer en l’Edat Mitjana”. El director de Torre del Veguer afegeix que “és un vi únic pel lagar medieval de pedra on fermenta i la criança en àmfora ceràmica, que ajuda a llimar l’aportació rústica de la pedra”.
Jeronimus 2016 és de color vermell robí nítid i brillant de capa mitjana. En nas afloren notes fresques de fruita negra i vermella (pruna negra i cirera) i silvestre (nabiu, lligabosc i mora). També mostra unes suggeridores notes especiades (pebre blanc i clau). En boca té bon cos, és aterciopelado, rodó gràcies al seu pas per àmfora ceràmica. Recomanat per a tot tipus de carns vermelles i blanques no gaire grasientas. També Marida especialment bé amb el costellam de vaca vella i amb guisats tradicionals com el frincandó amb bolets o la cua de vaca amb reducció de vi. La singular presentació del vi consta de borgonyesa, etiqueta amb lletres gòtiques i inspirada en els pergamins i la càpsula de cera. A més, la segona anyada d’aquest vi s’emmarca en la subzona Massís del Garraf i estrena en la seva etiqueta la indicació de vi ecològic i apte per vegans.
Orígens medievals per a un celler amb soleraherència dels monjos jerònims
Torre del Veguer té una llarga trajectòria històrica, amb orígens medievals. El 1359 Pedro IV d’Aragó i III de Catalunya va censar tots els territoris catalans. En aquest cens es va recollir que a Sant Pere de Ribes, es encuentraba la Quadra d´en Cortey (un conjunt de 8 cases d’estructura medieval), regentat per Guillem de Cortey. Uns anys més tard la va traspassar a Genís Almogàver, noble de Barcelona. En 1413 D. Bertran Nicolau (mercader barceloní) va obtenir l’autorització del Papa Benedicto XIII per a la fundació d’un monestir de frares Jerónimos en terres del Penedès. Va arribar a un acord amb Genís Almogàver per adquirir la Quadra d´en Cortey, amb totes les terres, homes i dones que visquessin. Les vuit cases van ser habitades per almenys sis frares provinents del monestir jerónimo de Cotalba(València) i dos frares del monestir jerónimoValle Hebron, dels quals recentment hem trobat el seu nom i cognom. D. Bertran Nicolau va dotar a la comunitat jerónima de Montolivetamb 14.000 lliures. Al cap d’uns anys es van traslladar a un altre lloc més favorable per a la comunitat, argumentant la falta d’aigua i llenya, indispensables per viure.
Dos segles més tard, en el 1601 Frederic d´Avinyó va heretar la casa i va obtenir la Vegueria del Penedès (institució d’origen medieval sobre un territori en la qual la potestat absoluta recau en una única figura: ‘el Veguer’). A partir d’aquest moment la casa passa a denominar-se Torre del Veguer. Ja al segle XIX, Miguel Ángel Desmassiéres ven la Torre del Veguer a José Ferrer Vidal, primera generació de l’actual família propietària.
José Ferrer Vidal es va interessar per l’enologia, cursant diversos estudis a Bordeus. Posteriorment, va fundar l’empresa tèxtil ‘Gumài Ferrer’, que després es va transformar en ‘José Ferrer i Cia..’. Va construir la fàbrica de Mar, en la Rambla de Vilanova. Realment va ser innovador a la tecnologia de filar i teixir cotó. En 1880 és nomenat president de la Caixa d’Estalvis de Barcelona.
El seu fill Luís Ferrer-Vidal Soler va heretar la Torre del Veguer i va presidir la Caixa de Pensions des de la seva fundació en 1903. El seu descendent Juan Ferrer-Vidal va heretar la Torre del Veguer. Va ser un prestigiós polític català (Senador per Tarragona). Va construir 1895 un petit teatre on es van arribar a representar algunes de les seves pròpies obres. En 1896 va inaugurar una petita capella, dedicada a María Auxiliadora i d’estil Neogòtic, que avui s’utilitza als enllaços celebrats en el celler.
Els successors de Juan Ferrer-Vidal van ser Agustín Ferrer-Vidal i Goytisolo, d’aquest Elena Ferrer-Vidal Llorens, i actualment Joaquim Gai de Montellà Ferrer-Vidal i els seus tres fills: Joaquín, Jorge i Marta Gai de Montellà Estany(6ª generació).
