Les novetats són la Garnatxa i la criança en àmfora ceràmica.
El celler Torre del Veguer de Sant Pere de Ribes acaba de treure al mercat la segona anyada del seu vi Jeronimus (DO Penedès). Jeronimus és un vi que permet a Torre del Veguer posar en valor el seu llegat històric. El seu continent s’il·lustra amb una etiqueta amb lletres gòtiques i d´estil pergamí, i la càpsula és de cera d´abella. També el contingut és únic, ja que el vi ha fermentat en un cup de pedra del segle XV, utilitzat pels monjos jerònims a la mateixa propietat. A més, la segona anyada d’aquest vi emmarcat a la subzona Massís del Garraf estrena a la seva etiqueta la indicació que és vi ecològic i apte per a vegans.
Elaborat amb Garnatxa i Syrah de les vinyes Mas de les Catalunyes de la seva propietat familiar de Sant Pere de Ribes, el Jeronimus 2016, vi de pedra del 1413, fermenta en un cup de pedra de l’any 1413 i es cria en àmfores de fang de 700 litres durant al menys mig any. Segons la directora tècnica del celler, Marta Estany, es tracta d’un vi “aromàtic, modern, fresc i encisador”. És un vi de producció limitada i d’expressió mediterrània. El director d’aquest celler ribetà, Joaquín Gay de Montellà, afirma que “amb aquest vi hem volgut mantenir l’essència del vi que van fer a casa nostra a l’edat mitjana els monjos jerònims”. El director de Torre del Veguer afegeix que “el cup de pedra on fermenta i l’àmfora que l’arrodoneix, donen especial complexitat a un vi únic”.
El Jeronimus 2016 és de color granat porpra viu. En nas afloren notes fresques de fruits vermells i compotades. També apareixen notes florals fragants, com les de lligabosc. En boca té bon cos, és vellutat, rodó i evoca a les aromes proposades en nas. Recomanat per a tot tipus de carns vermelles i blanques no gaire greixoses. També es recomana per harmonitzar amb formatge de cabra, i fins i tot marida bé amb tapes.
Orígens medievals per a un celler amb solera hereu dels monjos jerònims
Torre del Veguer té una llarga trajectòria històrica, amb orígens medievals. L’any 1359 Pere IV d’Aragó i III de Catalunya va manar censar tots els territoris catalans. En aquest cens es va recollir ja que a la comarca de Vilanova, concretament a Sant Pere de Ribes, es troba la Quadra d’en Cortey (un conjunt de 8 cases d’estructura medieval), regentat per Guillem de Cortey. Uns anys més tard va traspassar la Quadra d’en Cortey a Genís Almogàver, noble de Barcelona. El 1413 Bertran Nicolau (mercader barceloní) va obtenir l’autorització del Papa Benedicte XIII per a la fundació d’un monestir de frares Jerònims en terres del Penedès. Va arribar a un acord amb Genís Almogàver per adquirir la Quadra d’ en Cortey, amb totes les terres, homes i dones que hi visquessin. Les vuit cases van ser habitades per com a mínim cinc frares provinents del monestir jerònim de Cotalba (València) i dos frares del monestir jerònim la Vall d’Hebron.
Al cap d´uns anys, els jerònims van vendre la casa a Blas de Castellet, i es van traslladar a un altre lloc més favorable per a la comunitat, argumentant la falta d’aigua i llenya, indispensables per viure. El 1601 Frederic d’Avinyó va heretar la casa i va obtenir la Vegueria de Vilafranca (institució d’origen medieval sobre un territori en la qual la potestat absoluta recau en una única figura: ‘el Veguer’). A partir d’aquest moment la casa passa a denominar-se Torre del Veguer. Ja al segle XIX, la propietat passa de mà en mà de diferents famílies i no va ser fins a 1878 quan Miguel Ángel Desmassiéres ven la Torre del Veguer a Josep Ferrer Vidal, primera generació de l’actual família propietària.
Josep Ferrer Vidal es va interessar per l’enologia, cursant diversos estudis a Bordeus. Posteriorment, va fundar l’empresa tèxtil ‘Gumà i Ferrer’, que després es va transformar en ‘José Ferrer i Cia.’. Va construir la fàbrica de Mar, a la Rambla de Vilanova. Realment va ser innovador en la tecnologia de filar i teixir cotó. El 1880 és nomenat president de la Caixa d’Estalvis de Barcelona i President de la Patronal Foment del Treball Nacional. En morir, en 1904, el Rei Alfonso XII va unir per als seus fills els cognoms Ferrer-Vidal, que es va ennoblir en el primogènit com a ‘Marquès de Ferrer-Vidal’. Els seus fills Luís i Juan van heretar la Torre del Veguer i la Torre d’Enveja (per aquest ordre).
Luís Ferrer-Vidal Soler, també va ser president de Foment del Treball Nacional (1901-1905) i va presidir la Caixa de Pensions des de la seva fundació en 1903. Juan Ferrer-Vidal Soler va heretar la Torre del Veguer. Va ser un prestigiós polític català (Senador per Tarragona). Va construir en 1895 un petit teatre on es van arribar a representar algunes de les seves pròpies obres. En 1896 va inaugurar una petita capella pública, dedicada a Maria Auxiliadora i d’estil Neogòtic.
Els successors de Juan Ferrer-Vidal van ser Agustín Ferrer-Vidal i Goytisolo, d’aquest Elena Ferrer-Vidal Llorens, i actualment Joaquín Gay de Montellà Ferrer-Vidal i els seus tres fills: Joaquim, Jordi i Marta Gay de Montellà Estany.
